Vés per on que després de mirar tan la llum i l'Arc de Sant Martí ens hem adonat d'una cosa! què pasa quan no hi ha llum?
- apareix la foscor!
La foscor no ens deixa veure absolutament res! i quan s'ajunta amb una miqueta de llum és una mica entremaliada, ja que ens fa veure les coses d'una manera una mica diferent! i els gegants i gegantes em deien això:
- llavors tenim por
- a mi quan es fa fosc em fa por
- les ombres de la meva habitació no m'agraden
- quan fa tempesta els llamps il·luminen l'habitació i em fa por
Vaja, la llum era molt divertida i la foscor no tant... els hi vaig preguntar què feien per no tenir por de la foscor:
- la mama es queda amb mi al llit
- m'obren una llumeta
- dormo amb els papes
- m'abracen i es queden amb mi fins que m'adormi
- m'expliquen contes que m'agradin....
Els gegants i les gegantes van parlar molt obertament d'allò que els espantava a la nit i vam parlar de que el que vèiem eren ombres de les coses que tenim a la l'habitació. Aprofitant que deien que tenien por de la foscor vaig llegir un conte que precisament deia l'inrevés: "la meva amiga la foscor", tracta d'una nena que juga amb la foscor quan es fa de nit, fins i tot hi juga a prendre el té!
Un cop el vam llegir, vam decidir que podriem atrapar la nostra foscor, és a dir, la nostra ombra. I dit i fet, llums fora i llanterna oberta. Per grups de tres vam dibuixar les nostres ombres: un aguantava la llanterna, l'altre dibuixava i l'altre feia d'estàtua per atrapar la seva ombra. I així vam anar canviant fins que vam atrapar totes les ombres! ens ho vam passar molt bé! I crec que hem aconseguit tenir una miqueta menys de por!